EL SANT - EL BARRI - LA MASIA

   Sant Oleguer (1060 ? - 1137) és un sant català que malgrat ser un personatge destacat en la seva època, i tenir parròquia pròpia, dedicat un carrer a Sabadell, un barri amb aquesta denominació i donar nom a la coneguda masia del sud de Sabadell, d'on es deriva aquest nom a tots aquests llocs, diria que no és ben conegut.
   No és Sabadell una ciutat on els sants proliferin i, possiblement un dels poquíssims que segons la tradició, i aquesta pot ser tan fiable com el que diem història, ha trepitjat sòl sabadellenc.
   Possiblement a partir de l'any 1.000, amb la frontera dels regnes musulmans ja al Llobregat, i segons aquesta retrocedia cap a al sud, als segles XI i XII, es consoliden ja aquestes terres del Vallès com a pobladors cristians, i Sant Oleguer, Bisbe que es mou per aquests indrets, sobretot per les terres de Barberà, de les quals sembla ser que va consagrar l'església.
   D'aquí neix la tradició que pernoctava en aquesta masia al seu pas de l’església de Barberà a Sant Llorenç del Munt.
   Es nomenat Bisbe de Barcelona el 1116 i, amb la conquesta de Tarragona, Arquebisbe de la seu metropolitana tarragonina el 1118.
   Un home amb influències fortes en la política del seu temps, que va participar activament en la renovació que l'Església de Roma realitza en aquests segles, adquirint més independència del poder civil.
   Va ser declarat sant oficialment el 1675, i pels anys que havien passat d'ençà de la seva mort, això va significar que era una persona que va mantenir la seva fama d'home piadós, fortament arrelada en el poble i els estaments eclesiàstics.
   A Sabadell la conservació de la seva memòria va ser una realitat, com ho confirma que el Comú de la Vila, el 1613, el tingués com a protector i participés econòmicament en la campanya de la seva canonització.
   Degut possiblement a aquesta presència del sant a Sabadell que es manté a través dels segles, i tenint present la tradició que passava per aquesta Masia, anomenada fins llavors de Mas Verger, es comença a denominar la casa pairal i les terres circumdants amb el nom de Sant Oleguer (el Molí, Pou del Glaç, Torrent) des de la meitat del XVIII.
   Després vénen les denominacions al barri (1955), i a la parròquia (1961) on tenim la imatge del sant, obra de Don Jaume Mastrus / (Manresa 1983).

PETITA BIOGRAFIA

Neix a Barcelona el 1062, fill de Guilia i Oleguer, secretari del comte Ramon Berenguer I. Fou alumne de l’escola capitular, notari, diaca, prevere i prepòsit de la canònica de la catedral de Barcelona: molt humà, assenyat i espiritual.
Havent-se retirat a la vida religiosa, com a canonge regular agustinià, a St. Adrià de Besòs, fou superior a contracor.

Va estar a Sabadell i actuà al castell d’Arrahona.
Consta que els propietaris, enrolats a la Creuada de Terra Santa, ja no tornaren i el castell va ser objecte d'un plet d'interessos econòmics.
Intervingué St. Oleguer, apaivagà els ànims i resolgué la qüestió.
Després va fundar la col·legiata de Sta. Maria d'Egara (Terrassa).
Altres detalls relatius a Sabadell semblen llegenda, no verificables històricament.


Desitjós d'una vida oculta, es refugià al monestir de St. Ruf d’Avinyó (Provença), per no ser descobert, i tornà a ser abat.
Amb fama d'home savi i prudent, amb la companyia d'alguns bisbes, fou àrbitre en un conflicte entre els monestirs d'Arlés i Cuixà.
Amb motiu d'acompanyar la comtessa Dolça, vingué a Catalunya i fou proposat com a bisbe de Barcelona.
Però, d'amagat, va fugir aquella mateixa nit al monestir de St. Ruf: Tot seguit actuà el comte Ramon Berenguer davant el Sant Pare, Pasqual II, qui manà per obediència Oleguer d'acceptar la mitra de Barcelona...
Aquí fou rebut amb gran entusiasme i, com a tasca inicial, ja hagué de dirimir molts plets i reparar moltes injustícies, acceptant tothom les seves decisions, d’home savi i sant...

A les ciutats per on passava de viatge o de visita sempre li demanaven que prediqués, fins i tot a Roma.
El papa Gelasi II, el nomenà arquebisbe de Tarragona.

Aquesta ciutat va ser destruïda pels sarraïns durant la invasió del s. VIII, un munt de ruïnes fins al s. XII. Oleguer no sols restaurà les esglésies, sinó les cases i els carrers.
(Recordeu que al nostre presbiteri apareix el Sant envoltat de plànols, arquitectes i constructors).
Allà hi establí una confraria, integrada pels bisbes sufraganis, canonges, clergues i laics, compromesos a oferir una almoina anual a la seu tarragonina.

El 1123 presencià dos concilis, l'un a Clermont (on va sentir els elogis que li feia St. Bernat), i un altre al Laterà de Roma, on el Papa el creà legat pontifici per a la Croada d'Espanya.
En arribar als 65 anys, amb ferma salut, pelegrinà a Terra Santa, essent coneguda allà també la seva fama de santedat.

Cal dir, però, que totes aquestes activitats, de caire internacional, mai no perjudicaven la direcció pastoral de la diòcesi barcelonina, fins i tot quan era arquebisbe de Tarragona:
  
  •        va estimular la caritat envers els pobres,
  •        va fomentar les vocacions eclesiàstiques i la devoció a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona..., tant a la cort com davant el poble i tant a la ciutat com a les zones rurals.

El bisbe Oleguer, atacat per una malaltia molt greu, que durà uns quants mesos, moria el 1137, als 75 anys, enmig del dol general:

  •        el ploraren els sacerdots, el poble, els orfes, els pobres i les viudes,... perquè es quedaven sense pare.

Com que els prodigis a l'entorn del seu sepulcre -situat al claustre de la catedral- començaren molt d'hora, uns documents d'aquella època ja el qualificaven de sant...
Posteriorment, l'any 1701, el cos incorrupte de St. Oleguer va ser dipositat en un sepulcre monumental d'alabastre a l'Aula capitular, transformada actualment en la capella del Santíssim de la Catedral de Barcelona.

Confirmat el seu culte per la Seu romana, en celebrem la festa el 6 de març.

    Parròquia de St. Oleguer -  T. 937259780
    Passeig Sant Oleguer 17
    08203 – Sabadell